lunes, 4 de abril de 2011

PRESENTACIÓ


QUI SOC?

Andreu Aisa Vázquez
Psicòleg col·legiat nº 15670
Master en terapia breu estratègica

TIPUS DE TERÀPIA

TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA
Què és la terapia breu estratégica?
La teràpia breu estratègica és un tipus de teràpia psicològica focalitzada en el problema que ens presenta el pacient, que ajusta una sèrie d’estratègies i prescripcions, per tal de solventar en un temps breu la problemàtica que pateix el pacient.
Per a més informació poden cercar en un buscador d’internet al màxim exponent d’aquest tipus de teràpia  anomenat Giorggio Nardone.
Petita reflexió introductòria en forma d’acudit:
Una nit, una persona beguda va perdre les seves claus i estava buscant-les sota la llum d’un fanal sense trobar-les. Va seguir insistint sense èxit,  fins que un amable transeünt  es va oferir a ajudar-lo i li va preguntar:
-Està segur que les ha perdut exactament aquí?
-No –va respondre la persona beguda-, però allí on les he perdut és massa fosc per buscar-les.”

MOTIUS DE CONSULTA, TARIFA, CONTACTE I UBICACIÓ

MOTIUS DE CONSULTA

 Atacs de pànic        Trastorns alimentaris          Insomni
 Obsessions              Trastorns de la sexualitat   Hipocondria
Depressió                 Dependència a internet       Obsessions   
Incapacitat per dir que no.               Teràpia de parella
Por a parlar en públic     Problemàtica en les relacions entre pares i fills

I  tots aquells problemes que porti el pacient i vulgui  tractar de solventar

TARIFES
50 euros per sessió.
Si dius que has vist aquest blog tindràs un 20% de descompte en les dues primeres sessions
UBICACIÓ
C/ Gal·la Placidia 10, 5é 2ª. // BCN (barri de gràcia)
 Metro fontana i FFCC Gràcia

CONTACTE
Telf.: 630-15-08-26

DESCRIPCIÓ DELS MOTIUS DE CONSULTA

DESCRIPCIÓ DELS MOTIUS DE CONSULTA
Fòbies.
Por irracional a situacions, objectes, animals, etc.
Les fòbies més greus son aquelles que inhabiliten la persona i condicionen la qualitat de vida de la mateixa
Atacs de pànic.
Davant de situacions, de vegades previsibles i d’altres imprevisibles, la persona pateix sensacions d’ofec, taquicàrdies, sudoració i/o d’altres símptomes de caire ansiogen.
D’algunes vegades la persona pot sentir la sensació de que està a punt de morir-se i d’altres de perdre el control.
Depressió
La persona pateix una sensació de tristesa continuada, angoixa, desmotivació generalitzada i desesperança.
Moltes vegades aquest símptomes son latents i estan camuflats sota una sensació d’insatisfacció per la pròpia vida juntament amb la impotència / resignació  de no ser capaços de  poder canviar allò que no els agrada de la seva vida.
Una de les claus de la depressió és la renuncia, la renuncia a coses importants d’un mateix, la renuncia a parts d’un mateix i moltes vegades son la raó de la depressió que pateixen algunes persones.
Trastorns alimentaris.
Relació patològica o insana amb l’alimentació que es pot veure traduïda de diferents maneres: no voler menjar, menjar quantitats elevades d’aliments, menjar i després vomitar, etc.
Els diagnòstics més importants son: anorèxia, bulímia o vomiting.
Trastorns de la sexualitat
Disfunció erèctil, anorgàsmia femenina,  ejaculació precoç...
Quan la ment vol controlar allò que la natura ha dictat que funcioni per si sol.
Dependència a internet.
Quan l’ús d’internet  comença a ser abusiu, la persona pasa moltes hores davant de la pantalla i aquest us /abús altera la normalitat de la seva vida.
La persona es dependent quan perd el control i arriba un moment en el qual, no és la persona qui decideix utilitzar l’internet, sinó que és la pròpia dependència qui governa a la persona.
Moltes vegades la persona afectada no es conscient de tenir un problema i son les persones properes a ell qui detecten la problemàtica.
Insomni.
Dificultat per dormir.
Quan més s’esforça un conscientment en dormir, menys pot dormir.
Quan posem voluntat en aquelles funcions fisiològiques involuntàries, les acabem alterant.  L’excés de control condueix al descontrol.
Teràpia de parella.
 Treball terapèutic amb les parelles per tal d’intentar ajudar a gestionar  aquells problemes de la relació que considerin oportú.
El psicòleg no és un mag que pugui solucionar tots el problemes de la parella. És imprescindible que els dos integrants de la parella posin de la seva part i tinguin la voluntat inicial de voler continuar junts.
La teràpia de parella se sap com comença, però no pas com pot acabar, és a dir, l’objectiu de la teràpia no és que la parella segueixi junta, sinó, establir una relació sana de parella, amb les possibles conseqüències que això pugui comportar.
Problemàtica en les relacions entre pares i fills.
Qualsevol conflicte relacionat entre pares i fills, tan a demanda de pares com a demanda de fills, és a dir, tan amb infants, adolescents o amb adults.
La incapacitat per gestionar els problemes familiars sol causar un greu patiment degut a l’estret vincle emocional que uneix als membres de la família.
Ja poden ser qüestions educatives  (dificultat dels pares per posar i fer respectar els límits i les normes) amb infants i adolescents o d’altres, com ara,  la incapacitat de persones adultes (fills) a gestionar la relació amb els seus pares (fills adults i independents que no poden desfer-se dels xantatges emocionals dels pares).
Obsessions.
Trastorn obsessiu compulsiu:  La persona te una fixació mental, una idea al cap, que la tortura constantment.  Aquestes idees moltes vegades estan basades amb pors irracionals. Per exemple, una persona que te la fixació mental de que ha d’estar sempre molt neta i aquesta fixació mental està basada amb la por irracional de poder contagiar al seu fill una possible infermetat. Aquesta seria la obsessió i la compulsió seruia allò que fa per treure’s l’angoixa d’aquesta fixació mental patològica, que en aquest cas podria ser, rentar-se les mans cinc vegades abans d’entrar en contacte amb el seu fill.
Hi ha molts casos diferents de trastorns obsessius compulsius. També existeixen aquells de caire màgic, és a dir, haver de fer una sèrie d’accions, potser irracionals per tal de que li vagi bé el dia a la persona, com per exemple: obrir i tancar la porta tres vegades abans de sortir de casa o haver de contar fins a 100 cinc vegades per tal de que després puguin gaudir d’un bon dia.
Hipocondria.
Tenir la sensació de patir una enfermetat que realment no pateix i sofrir la conseqüència de pensar que està malalt.
Son persones que vigilen i es preocupen tan per  la seva salut, que finalment, qui busca sempre troba.
Por a parlar en públic.
Persones que quan han de parlar en públic es bloquegen i pateixen una  sèrie de simptomes ansiògens (sudoració, tremolor, vermellor, entrabancament al parlar,etc.)
Aquesta dificultat es converteix en quelcom important quan la persona, per la seva feina, ha de parlar sovint en públic.g
Incapacitat per dir que no.
Persones que acaben fent allò que no volen fer, degut a la incapacitat de saber dir que no, per tal d’evitar conflictes i/o acontentar a les altres persones.
I  tots aquells problemes que porti el pacient i vulgui solventar